Fa una setmana vam poder xalar d'una nova sessió de cinema antològica.
Nomes començar l'acte es va sortejar un pòster original d'Aliens firmat per Sigourney Weaver que va anar a para a mans d'una afortunada per enveja (sana) de tot el respectable.
La gent sempre predisposada a passar-s'ho be va començar cantant Movirecord (un cop més) per tot seguit acompanyar amb les palmes la mítica música de Jerry Goldsmith a l'inici de Total Recall.
Desprès de tants anys de veure la seva estrena la pel.lícula te alguna frase del guió desfasada i algun efecte que ens treu aquell somriure de: "s'ha vist el llautó". Però tot i així crec que ha aguantat força ve el pas del anys.
Jo vaig gaudir força amb el re-visionat.
A la mitja part Sigourney Weaver, que fa poc va passar per Barcelona, ens va deixar una salutació en forma de vídeo que va fer embogir la sala i que va servir per escalfar motors per veure la segona pel.lícula de la nit.
Aliens crec que no va defraudar ningú i tant el que ja l'hem vist uns quants cops com aquells que la veien per primera vegada vam sortir força contents de la projecció.
Desprès de la sessió hi han hagut molts comentaris sobre "l'adquisició" de les butaques o sobre la calor a la sala o sobre si molesten o no els comentaris o els aplaudiments de la gent.
Jo entenc aquestes sessions com una "festa del cinema" i per tant crec que cada un em de poder-no's expressar lliurament això sí sempre respectant a la resta. Personalment els aplaudiments en moments àlgids del film no em molesten així com el crits esporàdics però si que em molesten quan són reiterats per tal de fer-se notar.
En fi tot això no ha de desvirtuar una iniciativa que crec que és genial i que m'ha fet retrobar amb el cinema que el tenia aparcat feia uns anys.
La propera sessió ja té una pel.licula confirmada que és: The Blues Brothers (1980) de John Landis. Ara només falta la confirmació de la segona pel.lícula pel proper 28 d'abril.
El dia 15 d'abril tindrà lloc també al cinema Urgell la nit zombi. Una marató de morts desfilaran a la gran pantalla del cinema on podrem veure: Day Of The Dead (1985) de George A. Romero, Evil Dead (1981) de Sam Raimi i La Horde (2009) de Yannick Dahan i Benjamin Rocher.
Un cop més agrair a Nacho Cerdà i als responsables de Phenomena per la iniciativa i desitjar que l'aventura de viatjat enrere en els temps ens ofereixi moltes sessions més.
CineF(r)an
EL (Meu) Petit Bloc Dels Horrors
jueves, 7 de abril de 2011
domingo, 3 de abril de 2011
L'Arale fa 30 anys.
Ja és de dia a la Vila del Pingüí.
Segur que recordareu les tardes de meitat dels anys 80 quan estàvem encisats davant la televisió veient a un robot, que tenia forma de noia de 10 anys, amb el cabells de color lila, ulleres, amb aquella manera tant curiosa de córrer i amb una força desmesurada que feia estralls per tot arreu.
Sí aquella noia és l'Arale i com tots nosaltres s'ha fet gran i el passat dijous (31.03.2011) va fer 30 anys.
L'any 1980 el seu creador, Akira Toriyama, va començar a publicar el còmic i tot just un any després es va iniciar la sèrie de televisió que durant sis any va fer les delícies dels mes petits.
El Dr Slump, que era el títol de la sèrie, tenia lloc a la Vila del Pingüí, un petit poble del Japó. Allí el professor Sembei Norimaki crea a l'Arale un robot que pretén que sigui el més perfecte del món. Les realitat és que el robot lluny de ser perfecte és ple d'innocència i ingenuïtat a part de curt de vista. L'Arale viu com si fos una nena i al poble ningú sap que és un robot. Sempre acompanyada de la Gatxan, la senyoreta Yamabuki, l'Akane, l'Aoi, el suprunaman, la caca o ultraman viurà un munt d'aventures a quina més estrambòtica.
A part de distreure'ns segur que l'Arale va contribuir, com poc desprès faria bola de drac a localitzar un petit país on es feien dibuixos animats que era el Japó i a incloure al nostre vocabulari paraules com manga o anime tant habituals avui en dia.
Segur que recordareu les tardes de meitat dels anys 80 quan estàvem encisats davant la televisió veient a un robot, que tenia forma de noia de 10 anys, amb el cabells de color lila, ulleres, amb aquella manera tant curiosa de córrer i amb una força desmesurada que feia estralls per tot arreu.
Sí aquella noia és l'Arale i com tots nosaltres s'ha fet gran i el passat dijous (31.03.2011) va fer 30 anys.
L'any 1980 el seu creador, Akira Toriyama, va començar a publicar el còmic i tot just un any després es va iniciar la sèrie de televisió que durant sis any va fer les delícies dels mes petits.
El Dr Slump, que era el títol de la sèrie, tenia lloc a la Vila del Pingüí, un petit poble del Japó. Allí el professor Sembei Norimaki crea a l'Arale un robot que pretén que sigui el més perfecte del món. Les realitat és que el robot lluny de ser perfecte és ple d'innocència i ingenuïtat a part de curt de vista. L'Arale viu com si fos una nena i al poble ningú sap que és un robot. Sempre acompanyada de la Gatxan, la senyoreta Yamabuki, l'Akane, l'Aoi, el suprunaman, la caca o ultraman viurà un munt d'aventures a quina més estrambòtica.
A part de distreure'ns segur que l'Arale va contribuir, com poc desprès faria bola de drac a localitzar un petit país on es feien dibuixos animats que era el Japó i a incloure al nostre vocabulari paraules com manga o anime tant habituals avui en dia.
jueves, 31 de marzo de 2011
Aliens (1986)
Fa 25 anys un director que començava a despuntar en el món del cinema va dirigir una pel·lícula que ha estat referent per moltes altres propostes fetes des d'aquell llunyà 1986 en el món de la ciència ficció.
Aquest director no és altre que James Cameron que després de dirigir Piranha II (1981) i The Terminator (1984) es va embarcar en la segona part d'un dels icones de la ciència ficció.
Han passat 57 anys i la tinent Ellen Ripley (Sigourney Weaver), única supervivent de la nau Nostromo, és rescatada i retornada a la terra. El retorn no és del tot plàcid ja que els malsons la torturen i perd la seva llicència de vol ja que l'empresa no pren seriosament la declaració de la tinent Ripley per falta d'evidències.
Al mateix temps descobreix que una col.lónia viu al planeta on van trobar el primer ou d'alien i que recentment s'ha perdut el contacte amb ella. Una expedició serà enviada per tal de cercar respostes i la companyia ofereix un lloc a la tinent Ripley com a assessora. Inicialment el rebutja però al final acabarà embarcant per fer front als seus temors.
D'aquesta manera acompanyarà a un grup de militars fortament armats per tal d'esclarir la veritat i d'eliminar qualsevol amenaça.
Acompanyen a Sigourney Weaver a la pel.lícula: Carrie Henn, Michael Biehn, Lance Henriksen, William Hope, Paul Raiser, Al Matthews, Jenette Goldstein i Bill Paxton. L'encarregat de la banda sonora és James Horner.
La pel.lícula manté aquella atmosfera claustrofòbica i fosca de la primera part i a mes afegeix altes dosis d'acció que fan que Aliens sigui una digna continuadora de la saga i que James Cameron comences a ser un reconegut director de cinema.
Aquest director no és altre que James Cameron que després de dirigir Piranha II (1981) i The Terminator (1984) es va embarcar en la segona part d'un dels icones de la ciència ficció.
Han passat 57 anys i la tinent Ellen Ripley (Sigourney Weaver), única supervivent de la nau Nostromo, és rescatada i retornada a la terra. El retorn no és del tot plàcid ja que els malsons la torturen i perd la seva llicència de vol ja que l'empresa no pren seriosament la declaració de la tinent Ripley per falta d'evidències.
Al mateix temps descobreix que una col.lónia viu al planeta on van trobar el primer ou d'alien i que recentment s'ha perdut el contacte amb ella. Una expedició serà enviada per tal de cercar respostes i la companyia ofereix un lloc a la tinent Ripley com a assessora. Inicialment el rebutja però al final acabarà embarcant per fer front als seus temors.
D'aquesta manera acompanyarà a un grup de militars fortament armats per tal d'esclarir la veritat i d'eliminar qualsevol amenaça.
Acompanyen a Sigourney Weaver a la pel.lícula: Carrie Henn, Michael Biehn, Lance Henriksen, William Hope, Paul Raiser, Al Matthews, Jenette Goldstein i Bill Paxton. L'encarregat de la banda sonora és James Horner.
La pel.lícula manté aquella atmosfera claustrofòbica i fosca de la primera part i a mes afegeix altes dosis d'acció que fan que Aliens sigui una digna continuadora de la saga i que James Cameron comences a ser un reconegut director de cinema.
martes, 29 de marzo de 2011
Phenomena: The Ultimate Cinematic Experience
Aquest dijous 31 torna una nova sessió, i ja en van cinc de Phenomena amb la projecció de Total Recall (1990) i Aliens (1986). Dos clàssics de sempre que prometen una bona estona de bon cinema a l'Urgell.
Phenomena: the ultimate cinematic experience va néixer el 16 de desembre de l'any 2010 amb el desig de recuperar les dobles sessions d'abans i fer retornar a la gran pantalla del cinema Urgell les pel.lícules mes destacades de la dècada dels 70, 80 i començaments dels 90.
Així doncs els que com jo estem entre la trentena la quarantena podem viure aquells grans títols que ens van marcar en la nostra joventut tinguen l'oportunitat de veure'ls per primera vegada al cinema.
Aquest projecte té el cap visible en Nacho Cerdà, director de cinema a mes de cinèfil i gran fan de les pel·lícules que li van fer descubrir el mon del cinema i que ara intenta difondre a través de la gran pantalla. Assumint un gran risc en aquesta època de crisis va endegar un projecte en el que segurament pocs creien i va crear una criatura que no ha parat de créixer des de el seu naixement.
En aquella primera projecció vam poder veure Jaws (1975) i Alien (1979) a les que han seguit en successives edicions: Indiana Jones and the temple of doom (1984), The thing (1982), Terminator (1984), Scarface (1983), First blood (1981) i Close encounters of the third kind (1977).
Les projeccions es passen un cop al mes i són una nova forma de veure el cinema ja que tots haurem vist les pel.lícules projectades desenes de vegades. Com el mateix creador va referir: són com un concert de música portat al cinema amb gent aplaudint moments àlgids del film o cantant la mítica sintonia de Movirecord que ens va acompanyar en un bon grapat de sessions. Tot això acompanyat de vells anuncis de fa trenta anys i tràilers de pel.lícules llegendàries que fan embogir al personal.
Així doncs aquest dijous tenim una nova cita amb el passat a l'Urgell. No hi falteu que l'experiència no us decepcionarà.
Phenomena: the ultimate cinematic experience va néixer el 16 de desembre de l'any 2010 amb el desig de recuperar les dobles sessions d'abans i fer retornar a la gran pantalla del cinema Urgell les pel.lícules mes destacades de la dècada dels 70, 80 i començaments dels 90.
Així doncs els que com jo estem entre la trentena la quarantena podem viure aquells grans títols que ens van marcar en la nostra joventut tinguen l'oportunitat de veure'ls per primera vegada al cinema.
Aquest projecte té el cap visible en Nacho Cerdà, director de cinema a mes de cinèfil i gran fan de les pel·lícules que li van fer descubrir el mon del cinema i que ara intenta difondre a través de la gran pantalla. Assumint un gran risc en aquesta època de crisis va endegar un projecte en el que segurament pocs creien i va crear una criatura que no ha parat de créixer des de el seu naixement.
En aquella primera projecció vam poder veure Jaws (1975) i Alien (1979) a les que han seguit en successives edicions: Indiana Jones and the temple of doom (1984), The thing (1982), Terminator (1984), Scarface (1983), First blood (1981) i Close encounters of the third kind (1977).
Les projeccions es passen un cop al mes i són una nova forma de veure el cinema ja que tots haurem vist les pel.lícules projectades desenes de vegades. Com el mateix creador va referir: són com un concert de música portat al cinema amb gent aplaudint moments àlgids del film o cantant la mítica sintonia de Movirecord que ens va acompanyar en un bon grapat de sessions. Tot això acompanyat de vells anuncis de fa trenta anys i tràilers de pel.lícules llegendàries que fan embogir al personal.
Així doncs aquest dijous tenim una nova cita amb el passat a l'Urgell. No hi falteu que l'experiència no us decepcionarà.
sábado, 26 de marzo de 2011
Michael Gough (1916 - 2011)
Michael Gough va néixer el 23 de novembre a Kuala Lumpur (Malàisia) i a partir del seu primer paper en una sèrie de televisió l'any 1946 va destinar 65 anys de la seva vida a la carrera d'actor apareguen en més de cent cinquanta films. Tal vegada el paper pel que l'actor es més reconegut sigui el de majordom, confident i amic de Batman en la saga iniciada per Tim Burton.
Michael va participar en la dècada dels 60 en nombroses pel.lícules d'horror de la productora Hammer com ara Dracula o The phantom of the opera.
Tim Burton que era fan de l'actor per aquestes aparicions va intentar buscar sempre un paper per l'actor. Així desprès de Batman va aparèixer en Sleepy Hollow, posant la veu en Corpse Bride o en Alice in wonderland.
Michael va morir el 17 de març de 2011 rodejat per la seva família.
viernes, 25 de marzo de 2011
The Time Machine (1960)
Pel·lícula dirigida per George Pal l'any 1960 i protagonitzada per: Rod Taylor, Alan Young, Yvette Mimieux, Sebastian Cabot, Tom Helmore, White Bissell, Doris Lloyd. La musica del film corre a càrrec de Russell Garcia. Esta basada en una novel·la de H. G. Wells.
George és un científic que ha inventat una màquina que el permet traslladar-se en el temps. Així George anirà des de l'Anglaterra de 1899 a l'any 802.701 on coneixerà als Eloi un poble que viu atemorit pels Morlocks, uns essers que viuen sota terra. Allí coneixerà a Weena i junts passaran una aventura mes enllà del temps.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)