Phenomena: The Ultimate Cinematic Experience (31.03.2011) (Crónica)

Fa una setmana vam poder xalar d'una nova sessió de cinema antològica.

Nomes començar l'acte es va sortejar un pòster original d'Aliens firmat per Sigourney Weaver que va anar a para a mans d'una afortunada per enveja (sana) de tot el respectable.

La gent sempre predisposada a passar-s'ho be va començar cantant Movirecord (un cop més)  per tot seguit acompanyar amb les palmes la mítica música de Jerry Goldsmith a l'inici de Total Recall.

Desprès de tants anys de veure la seva estrena la pel.lícula te alguna frase del guió desfasada i algun efecte que ens treu aquell somriure de: "s'ha vist el llautó". Però  tot i així crec que ha aguantat força ve el pas del anys.
Jo vaig gaudir força amb el re-visionat.

A la mitja part Sigourney Weaver, que fa poc va passar per Barcelona, ens va deixar una salutació en forma de vídeo que va fer embogir la sala i que va servir per escalfar motors per veure la segona pel.lícula de la nit.

Aliens crec que no va defraudar ningú i tant el que ja l'hem vist uns quants cops com aquells que la veien per primera vegada vam sortir força contents de la projecció.

Desprès de la sessió hi han hagut molts comentaris sobre "l'adquisició" de les butaques o sobre la calor a la sala o sobre si molesten o no els comentaris o els aplaudiments de la gent.

Jo entenc aquestes sessions com una "festa del cinema" i per tant crec que cada un em de poder-no's expressar lliurament això sí sempre respectant a la resta. Personalment els aplaudiments en moments àlgids del film no em molesten així com el crits esporàdics però si que em molesten quan són reiterats per tal de fer-se notar.

En fi tot això no ha de desvirtuar una iniciativa que crec que és genial i que m'ha fet retrobar amb el cinema que el tenia aparcat feia uns anys.

La propera sessió ja té una pel.licula confirmada que és: The Blues Brothers (1980) de John Landis. Ara només falta la confirmació de la segona pel.lícula pel proper 28 d'abril.

El dia 15 d'abril tindrà lloc també al cinema Urgell la nit zombi. Una marató de morts desfilaran a la gran pantalla del cinema on podrem veure: Day Of The Dead (1985) de George A. Romero, Evil Dead (1981) de Sam Raimi i La Horde (2009) de Yannick Dahan i Benjamin Rocher.

Un cop més agrair a Nacho Cerdà i als responsables de Phenomena per la iniciativa i desitjar que l'aventura de viatjat enrere en els temps ens ofereixi moltes sessions més.

L'Arale fa 30 anys.

Ja és de dia a la Vila del Pingüí.

Segur que recordareu les tardes de meitat dels anys 80 quan estàvem encisats davant la televisió veient a un robot, que tenia forma de noia de 10 anys, amb el cabells de color lila, ulleres, amb aquella manera tant curiosa de córrer i amb una força desmesurada que feia estralls per tot arreu.

Sí aquella noia és l'Arale i com tots nosaltres s'ha fet gran i el passat dijous (31.03.2011) va fer 30 anys.

L'any 1980 el seu creador, Akira Toriyama, va començar a publicar el còmic i tot just un any després es va iniciar la sèrie de televisió que durant sis any va fer les delícies dels mes petits.

El Dr Slump, que era el títol de la sèrie, tenia lloc a la Vila del Pingüí, un petit poble del Japó. Allí el professor Sembei Norimaki crea a l'Arale un robot que pretén que sigui el més perfecte del món. Les realitat és que el robot lluny de ser perfecte és ple d'innocència i ingenuïtat a part de curt de vista. L'Arale viu com si fos una nena i al poble ningú sap que és un robot. Sempre acompanyada de la Gatxan, la senyoreta Yamabuki, l'Akane, l'Aoi, el suprunaman, la caca o ultraman viurà un munt d'aventures a quina més estrambòtica.

A part de distreure'ns segur que l'Arale va contribuir, com poc desprès faria bola de drac a localitzar un petit país on es feien dibuixos animats que era el Japó i a incloure al nostre vocabulari paraules com manga o anime tant habituals avui en dia.